Roda de premsa – Presentació de l’informe dE L’AMIC‑UGT sobre el procés de regularització
La regularització extraordinària a Espanya 2026 ha marcat un punt d’inflexió en l’atenció a les persones migrades. Avui hem presentat, en una roda de premsa, el balanç de la campanya Regularitza’t, creada per donar suport a qui s’ha acollit al procés previst pel Reial decret 316/2026. A més, hem exposat les dades principals i les dificultats detectades, i hem reclamat una resposta institucional urgent.
Durant la roda de premsa, la nostra directora, Mariana Isla, i la nostra presidenta, Eva Gajardo, han exposat les dades principals. Així mateix, han denunciat les dificultats detectades i han reclamat una resposta institucional urgent perquè la regularització avanci amb garanties.
Entre el 26 de febrer i el 30 de juny, a través d’un servei d’atenció telemàtica que ens va permetre arribar a totes les persones que ho necessitaven, vam atendre gratuïtament 8.414 persones i vam registrar 1.730 expedients a través de la xarxa Mercurio. A més, vam rebre més de 86.000 consultes al web de la campanya. Aquestes xifres confirmen una realitat ja existent: milers de persones migrades vivien als nostres barris i sostenien famílies, però continuaven atrapades en la irregularitat administrativa. Per això, la regularització no ha creat aquesta realitat; només l’ha fet visible.
Atendre gratuïtament milers de persones, respondre telemàticament les seves nombroses consultes, revisar la documentació i completar els expedients ha suposat una feina de gran abast. A partir d’aquest esforç, moltes persones van poder decidir com continuar el procés: presentar elles mateixes la sol·licitud de regularització amb certificat digital, fer-ho per altres vies (ja sigui a través de Correus, de la Seguretat Social o de serveis d’altres entitats) o tramitar-la a través dels nostres advocats col·legiats, a cost social. Accedir al nostre servei de registre, de seguiment de l’expedient i d’acompanyament fins a la resolució final.
Dels 1.730 expedients registrats per la nostra entitat, 592 ja han estat admesos a tràmit. Això significa que les persones afectades poden viure i treballar legalment mentre es resol la seva sol·licitud. Fins ara, la UTEX ens ha notificat 16 resolucions favorables.
En conjunt, aquest volum d’atenció situa l’AMIC‑UGT com a referent social, jurídic i sindical en un procés que ha mobilitzat milers de persones migrades.
DECLARACIONS SOBRE EL PROCÉS DE REGULARITZACIÓ
Eva Gajardo ha assenyalat que aquestes xifres són el resultat d’una resposta construïda íntegrament amb recursos propis, sense suport institucional. A més, ha explicat que «darrere de cada expedient hi ha setmanes de feina jurídica i administrativa, però, sobretot, hi ha una persona que vol sortir de la irregularitat, treballar amb drets i viure sense por».
Per altra banda, Mariana Isla ha destacat que el 52,5% de les persones ateses són dones. Moltes no només sostenen llars i sectors essencials, sinó que també han hagut d’afrontar soles processos administratius complexos, amb càrregues familiars i laborals. Aquest procés de regularització ha reflectit la feminització de la precarietat en els cures, el treball domèstic, l’economia submergida i trajectòries migratòries travessades per desigualtats de gènere.
LA REGULARITZACIÓ RECONEIX QUI JA FORMA PART DE LA SOCIETAT
El 93,8% dels expedients tramitats per AMIC‑UGT corresponen a la via general, mentre que el 6,2% són de persones sol·licitants d’asil.
Gairebé una de cada tres sol·licituds s’ha tramitat en unitat familiar, i els menors representen el 19% dels expedients. Molts tenen una trajectòria llarga d’estada a Espanya.
No parlem de persones acabades d’arribar (que també n’hi ha, però no són la majoria) ni alienes a la societat, sinó de famílies que ja viuen aquí, amb infants escolaritzats, amb arrelament quotidià i vincles reals amb la comunitat; persones que paguen lloguer, consumeixen, sostenen famílies, treballen sovint en l’economia submergida i formen part dels barris, les escoles i les comunitats.
Hi haurà qui pensi que la regularització és un privilegi, però no ho és. És una eina mínima perquè persones que ja tenen obligacions puguin exercir drets. La regularització reconeix qui ja forma part de la societat.
Pel que fa a l’origen, la principal nacionalitat és la colombiana, seguida de la peruana, hondurenya, veneçolana i marroquina.
EL SERVEI D’AMIC‑UGT HA PERMÈS ATENDRE PERSONES QUE NO VIUEN EN GRANS CIUTATS
Gairebé el 69% dels expedients corresponen a persones residents a la resta de la província de Barcelona, més enllà de la ciutat (on es van desplegar nombrosos recursos d’assessorament i acompanyament en estrangeria). Això mostra que la regularització no és només una qüestió de grans ciutats, sinó una realitat estesa en municipis, barris i comarques.
Per a l’AMIC‑UGT, reforça el valor d’un model d’atenció territorial i telemàtica que ha permès arribar on l’atenció presencial no podia fer-ho.
DIFICULTATS DETECTADES
AMIC‑UGT ha alertat que les principals dificultats no provenen de les persones sol·licitants, sinó del funcionament de les administracions. Entre les incidències, destaquen:
- la incorporació inesperada de l’informe de vulnerabilitat, que va col·lapsar serveis socials, ajuntaments i entitats col·laboradores en estrangeria;
- la manca de coordinació entre administracions;
- terminis insuficients per obtenir documentació consular;
- la lentitud en les admissions a tràmit.
A més, el principal coll d’ampolla es produeix ara en l’obtenció de cita per a la toma d’empremtes i l’expedició de la TIE. La manca de cites ha generat un mercat il·legal de revenda que arriba als 150 euros per una gestió que és gratuïta.
Per això, reclamem que l’Administració assigni automàticament la cita policial un cop resolt favorablement l’expedient.
PROPOSTES I DEMANDES
Durant la roda de premsa hem presentat diverses mesures per garantir l’èxit del procés. Entre les principals demandes es troben:
- celeritat en el procés i en la resposta de l’Administració;
- que els ajuntaments flexibilitzin l’empadronament sense domicili fix, perquè les persones sol·licitants no tinguin dificultats en tramitar la TIE i puguin demostrar estar empadronades;
- campanyes públiques sobre drets laborals i obligacions administratives;
- flexibilitzar els terminis per aportar documentació consular;
- reforçar els serveis públics d’ocupació;
- impulsar una campanya antifrau adreçada a les persones migrades;
- establir una línia de suport econòmic per a les entitats que han assumit l’atenció ciutadana amb recursos propis.
Finalment, Eva Gajardo ha defensat la necessitat de combatre els discursos estigmatitzadors amb dades i fets. Ha recordat que totes les persones regularitzades han complert requisits legals estrictes i que la regularització beneficia el conjunt de la societat: «Quan les persones es regularitzen, hi guanya l’economia, hi guanyen els serveis públics, hi guanya la igualtat i hi guanyen també les famílies que ja formen part dels nostres barris i de la nostra comunitat».
_________________
Podeu consultar l’informe elaborat per l’associació AMIC‑UGT en aquest enllaç.
