En el Dia Europeu per a la Igualtat Salarial, des de l’AMIC-UGT de Catalunya denunciem que la desigualtat salarial colpeja amb especial duresa les dones amb nacionalitat estrangera. Les dades oficials evidencien una doble penalització: la bretxa salarial entre dones i homes (estadística desagregada per sexe) i la desigualtat per nacionalitat. El resultat és una concentració de salaris baixos i una vulnerabilitat laboral sostinguda en el temps.
Se situen a la cua pel que fa a la bretxa salariaL
Segons l’Estadística anual d’estructura salarial (EAES 2023), el salari brut anual mitjà a Catalunya és de 29.978,69 euros. Les dones perceben 27.240,93 euros i els homes 32.721,58 euros: les dones cobren el 83,3% del salari dels homes. La fractura per nacionalitat és encara més marcada: la població amb nacionalitat espanyola té un salari mitjà de 30.928,88 euros, mentre que la població amb nacionalitat estrangera baixa fins als 24.037,24 euros (prop de 6.900 euros menys). Quan combinem sexe i nacionalitat, el tall és inequívoc: les dones amb nacionalitat estrangera tenen un salari mitjà de 22.479,74 euros, 11.634 euros menys que els homes amb nacionalitat espanyola (34.113,65 euros). És a dir: el seu salari representa aproximadament el 75% de la mitjana catalana. I la sèrie 2004–2023 confirma la persistència d’aquesta jerarquia.
Vint anys de dades confirmen la mateixa jerarquia salarial: les dones estrangeres, sempre al final
Cal remarcar un element de rigor: l’EAES desagrega per nacionalitat (nacionalitat estrangera / nacionalitat espanyola), no per lloc de naixement ni per trajectòria migratòria. Dit d’una altra manera: una part de la població d’origen migrant que ja ha obtingut la nacionalitat espanyola queda estadísticament dins la categoria “espanyola”; per això, la desigualtat vinculada a l’origen i a la discriminació pot estar infraestimada. A partir d’aquí, quan parlem de “dones migrades” ho fem com a marc polític i social: per assenyalar una realitat de discriminació que va més enllà de la nacionalitat administrativa.
BARRERES I PRECARIETAT ESTRUCTURAL
I això no és teoria. En l’atenció quotidiana que fem als serveis d’assessorament en estrangeria ho veiem traduït en la dificultat d’aquestes persones per tenir o renovar una autorització de residència i treball, en itineraris laborals interromputs, jornades fragmentades, rotació i cotitzacions irregulars que dificulten estabilitzar drets; i també en trajectòries de qualificació bloquejades per retards de les resolucions d’homologació o per la infrautilització de competències. El resultat és una doble pèrdua: drets que pengen d’una relació laboral precària i talent desaprofitat.
La bretxa salarial s’explica per desigualtats de gènere (segregació ocupacional, parcialitat involuntària, penalització de les cures i barreres de promoció) i per discriminacions per origen o racialització, especialment en sectors amb pitjors condicions. Però l’anàlisi no pot quedar-se només en la dimensió econòmica: la bretxa que afecta les dones migrades també reflecteix racisme estructural al mercat laboral. L’origen, l’accent o el color de pell continuen influint en l’accés a la feina, l’estabilitat i la promoció, en una jerarquització sovint silenciosa que assigna menys valor al treball de les persones racialitzades. El treball de la llar i les cures n’és un exemple clar: a Catalunya, el 88,3% de l’afiliació del sector és femenina i el 47,7% correspon a persones estrangeres; i s’estima que dues de cada cinc persones del sector treballen en la informalitat. En la contractació, el 91,9% són dones i el 62,1% són persones estrangeres no comunitàries.
Com a context, a escala estatal, un informe recent de la UGT apunta que la bretxa salarial més elevada per a les treballadores estrangeres es dona al sector serveis (19,69%) i que, segons l’EPA 2022, el 70% de les ocupacions de les treballadores provinents de l’estranger es concentren en feines elementals (neteja i servei domèstic) i en restauració, cures personals i comerç. Aquestes dades no estan desagregades per Catalunya, però reforcen una lectura coherent: la precarietat s’acumula allà on el sector serveis és més feminitzat i pitjor reconegut.
El sistema les exigeix mantenir una situació administrativa regular, però el mercat les ofereix feines i condicions molt precàries
A més, aquesta precarietat xoca amb els requisits administratius. En determinades autoritzacions de residència i treball a Espanya vinculades a l’ocupació per compte d’altri, la normativa i la gestió d’estrangeria condicionen drets a contractes i a mínims de jornada i salari. Sobre el paper, aquests requisits haurien de protegir; però, a la pràctica, en un mercat de rotació, jornades fragmentades i sous baixos, poden empènyer a acceptar feines precàries per accedir o mantenir aquests permisos. Se’ls demana estabilitat administrativa mentre el mercat les imposa precarietat.
Justícia laboral, ja!
Davant d’aquest escenari, des de l’AMIC-UGT de Catalunya denunciem que la desigualtat salarial té rostre de dona migrada i reclamem mesures immediates que ajudin a revertir aquesta desigualtat:
- Inspecció i sanció efectiva davant discriminacions salarials per sexe i per origen
- Negociació col·lectiva i plans d’igualtat amb dades desagregades que permetin actuar allà on es concentra la desigualtat;
- Polítiques públiques de cures i corresponsabilitat que facin possibles jornades completes i trajectòries estables;
- Agilització real dels tràmits d’homologació i itineraris de qualificació per evitar la infrautilització del talent;
- Reconeixement social i econòmic del treball essencial que sosté la vida i que continua massa sovint precaritzat.
Parlar d’igualtat salarial sense parlar de les dones migrades és explicar només una part de la història. Cal escoltar i posar al centre qui viu aquesta doble desigualtat, perquè no és només economia: són drets, dignitat i reconeixement social.
La justícia laboral i social no pot deixar ningú enrere.
_______________
Fonts: Idescat (EAES-INE), salari brut anual per sexe i nacionalitat a Catalunya (2004 -2023). Observatori del Treball i Model Productiu (Generalitat), El treball de la llar i les cures a Catalunya. Any 2024. Ministeri d’Inclusió, criteris d’autoritzacions de residència i treball vinculades a l’ocupació. Informe de la UGT: La Brecha salarial baja. La desigualdad no desaparece.
