Des de fa mesos s’està denunciant el gran col·lapse de la seu electrònica de cita prèvia a la Policia nacional per prendre les empremtes a les persones
estrangeres residents a Catalunya i poder aconseguir la seva targeta de targeta d’identitats d’estrangers (TIE) Aquest procediment l’han de fer totes les
persones estrangeres, sigui en els permisos inicials, com en les modificacions o renovacions de les autoritzacions de residència i de residència i treball i de les
autoritzacions de llarga durada. També en el cas dels reagrupaments familiar i en el registre d’estrangers comunitaris i en la tramitació de la targeta de familiar
de comunitaris, entre altres tràmits. Però també afecta a totes les persones demandants de protecció internacional, que han de realitzar els tràmits de
sol·licitud o de renovació també a les comissaries de policia.. És a dir, afecta a la totalitat de les persones estrangers residents a l’Estat espanyol.
La sol·licitud de cita, que s’ha de fer a la web del Ministeri d’Administracions Públiques, és ara per ara gairebé impossible i moltes persones han d’optar per
pagar a un locutori o una plataforma digital per obtenir una cita. La quantitat a pagar s’ha anat incrementant fins arribar a pagar-se entre 150 i 200 euros per
una cita. Aquesta situació es veu agreujada en aquelles persones que tenen una baixa competència digital, que les aboca necessàriament a tenir que optar
per pagar per una cita.
Aquesta situació no és nova, ni és deguda a la pandèmia, tal i com la volen justificar alguns responsables, sinó que fa mesos, sinó anys, que s’allarga. I
aquesta situació de col·lapse del sistema de cites es veurà agreujada a partir del mes de desembre quan venci la pròrroga de sis mesos de les autoritzacions
de residència i treball que caducaven durant la vigència de l’estat d’alarma.
La falta de cites per obtenir les targetes d’identitat d’estrangers minva els drets i llibertat de les persones estrangeres. No disposar de la targeta d’identitat
d’estrangers té greus conseqüències per a les persones estrangeres, ja que els dificulta el seu accés al treball (moltes empreses no volen formalitzar un
contracte de treball sense la targeta per desconfiança), però també afecta la formalització de contractes de lloguer, operar amb el compte bancari o accedir
a tràmits administratius, com ara l’examen del carnet de conduir. No tenir la targeta també impedeix poder viatjar a l’estranger o realitzar determinats
tràmits d’estrangeria, com ara el reagrupament familiar. I no més important, no tenir targeta d’identitat d’estranger també dificulta enormement l’accés a les
prestacions i ajuts socials a què es tingui dret.
Aquesta situació ha estat denunciada per múltiples entitats socials, de suport a persones immigrades, per organitzacions sindicals i per diferents forces
polítiques parlamentàries. El mateix Defensor del Pueblo ha emès diferents recomanacions (al mes de novembre del 2019 i el juny del 2020) adreçades al
Govern de l’Estat per resoldre aquesta situació de col·lapse, que fins ara no han estat escoltades..
Aquesta impossibilitat d’aconseguir les cites representa una clara discriminació en el dret a l’accés àgil i eficaç a l’administració publica, ja que és totalment
incompatible amb els principis de servei efectiu, simplicitat, claredat, proximitat i eficiència en l’assignació de recursos públics, previstos a la Llei de procediment
administratiu. Representa un cas clar de discriminació de la ciutadania per motiu d’origen i configura l’existència de ciutadans de primera i de segona.
Per tant, reclamem que el Govern de l’Estat doti dels recursos tecnològics i humans necessaris les administracions implicades de resoldre de manera
immediata aquest greuge que afecta una part substancial de la ciutadania de Catalunya i per garantir un accés àgil i eficaç a la tramitació de l’expedició de
les targetes d’identitat d’estrangers.
Entitats promotores
ACATHI, AMIC, Associació Casal Pakistaní, Carites Diocesana de Barcelona,
CCOO de Catalunya, CEAR, CITE, Dialègs de Dona, Eamiss, Fedelatina,
Grupo Las Libelulas, Mujeres Migrantes Diversas, Mujeres Pa’lante, Mujeres
Unidas Entre Tierras, PIMEC, UGT de Catalunya